El
passat 28 de maig els alumnes de cinquè visitàrem les pintures
rupestres de la Sarga i el poblat ibèric del Puig. Eixírem caminant
des del poliesportiu d'Alcoi per la via verda. Férem dos túnels a
fosques i el tercer amb llanternes. Va ser una experiència divertida
i molt emocionant. Hem de confessar que en alguns moments passàrem
una miqueta de por.
Esmorzàrem
a la zona recreativa de l'Estepar. No tinguérem temps
per jugar perquè ens esperava un bon tros fins a la Sarga.
Arribàrem
exhausts. Allí ens esperava Pepe, un guia del Museu d'Alcoi, que ens
explicà moltes coses sobre l'art rupestre de la Sarga.
És
Patrimoni de la Humanitat
des del 1998. Aquestes pintures són el testimoni més extraordinari
que ens van llegar les societats prehistòriques que habitaven la
geografia alcoiana.
La
importància d'este jaciment és deguda a l'existència de motius
d'Art Llevantí superposats a figures d'Art Macroesquemàtic,
circumstància que converteix la Sarga en el jaciment d'art rupestre
postpaleolític de l'arc mediterrani que millor informa sobre la
seqüència cronològica de les diferents manifestacions pictòriques
que es van desenvolupar en la Prehistòria recent valenciana, entre
el V i el II mil·lenni aC.
Per
pintar utilitzaven terres de tonalitats rogenques convertides en pols
i barrejades amb algun producte orgànic, com la llet, per fixar-les
a les parets, mitjançant pinzells fets amb plomes d'aus, pèls,
fibres vegetals o els dits.
La
Sarga és el santuari més complet i més complex dels que existeixen
a les nostres terres. Mai no es va fer servir com a habitatge i en
les seues parets diverses generacions d'agricultors i ramaders van
deixar testimoni de les seues creences, que canvien d'imatges a
mesura que es transformen les seues base econòmiques i socials.
S'apropaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les
prospeccions en l'entorn més immediat a penes s'han localitzat
vestigis de la seua presència, per celebrar cerimònies religioses,
intercanviar coneixements o productes, establir aliances matrimonials
o de grup o, simplement, per parlar o divertir-se.
En acabar de veure els abrics ens acomiadàrem de Pepe i s'enfilàrem cap al Puig. Abans omplírem les cantimplores d'aigua, que Estefania ens havia portat. Arribàrem al poblat iber amb una gana! Dinàrem i jugàrem una estona. A continuació Xavier ens explicà aquest assentament.
En acabar de veure els abrics ens acomiadàrem de Pepe i s'enfilàrem cap al Puig. Abans omplírem les cantimplores d'aigua, que Estefania ens havia portat. Arribàrem al poblat iber amb una gana! Dinàrem i jugàrem una estona. A continuació Xavier ens explicà aquest assentament.
La Cultura Ibèrica és el resultat del desenvolupament social de les comunitats del Bronze Final sobre les quals actuen les influències culturals mediterrànies, fenícies primerament i gregues després, que arriben a aquestes comarques des dels enclavaments comercials de la costa pròxima.Com a resultat d’aquests avanços, es van formar els diferents pobles que constitueixen la Cultura Ibèrica, desenvolupada entre els segles VI i I aC. En el nostre àmbit regional els diferents pobles ibèrics van constituir l’antiga regió de la Contestània, dins de la qual les comarques de l’Alcoià i el Comtat van ser una àrea de gran importància, com ho proven els valuosos testimonis de l’arqueologia ibèrica que es conserven al Museu d’Alcoi.
Els ibers s’establiran principalment en poblats fortificats d’altura que dominen el paisatge dels seus voltants, principalment les terres de cultiu, on es localitzen assentaments menors de caràcter agrícola. Entre aquests poblats principals hem de mencionar el Puig d’Alcoi i la Serreta.De la cultura material dels ibers destaca la seua producció ceràmica de peces distingides, com els vasos decorats amb motius figuratius, entre els quals s’ha de destacar el Vas dels Guerrers. També l’escultura, principalment de caràcter funerari, serà una de les representacions primordials dels ibers.
Testimoni de les relacions comercials dels ibers amb els pobles mediterranis són les ceràmiques d’importació o el desenvolupament de l’escriptura sobre làmines de plom.
Els ibers van desenvolupar un complex món religiós caracteritzat per la veneració a una divinitat femenina representada en algunes peces, com la Deessa Mare de la Serreta. Al santuari, localitzat a la part més alta de la muntanya, al costat de la ciutat ibèrica, hi acudien els oferents a dipositar petits exvots de terracota. Coneixem les pràctiques religioses relacionades amb la mort a partir de les necròpolis d’incineració, en les quals se soterraven les restes cremades del difunt en companyia d’aixovars personals compostos per peces de valor personal (ceràmiques, adorns o armament), de vegades de gran importància, com arracades d’or, un umbó d’escut de bronze o les falcates, les característiques espases ibèriques.
La Cultura Ibèrica va finalitzar cap als segles II-I aC. quan en el context del procés de romanització, les estructures socials indígenes van ser assimilades per la nova potència mediterrània: Roma.
Va ser un dia fantàstic en el qual vam aprendre, ho vam passar molt bé i vam poder constatar la importància de cuidar el nostre entorn i el llegat que els nostres avantpassats ens han deixat.
Museu Arqueològic d'Alcoi
