LA MATÈRIA

POEMA DE LA PAU

La festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag

de les bales faria flors,

dels fusells, trombons i fagots

i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag

de la gana faria blat,

dels canons, prismàtics gegants

i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag,

dels soldats en faria clowns,

dels tinents, ocells de paper,

ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag,

de les mines faria daus,

de les bombes, jocs malabars

i dels corbs, coloms de la pau. 

PER UN DIA SOM PALEONTÒLEGS!!!

Hem passat un dia fenomenal i molt interessant, a més de divertir-se molt hem aprés un montó de coses difícils: que són els icnofòssils, els riples...L'exposició i totes les activitats que ens tenien preparades ens ha ENCANTAT!!!

EXPOSICIONS

MOLT BÉ EMMA !!!

XULÍSSIM, ARA ENS TENS QUE ENSENYAR

MIL GRÀCIES !!!!

De segur un dels regals més bonics del Nadal, us agraïm de tot cor aquesta sorpresa tan emocionant.
 

EL RIU

9 D'OCTUBRE

LA MARIOLA

Aquella nit quasi no vaig pegar ull, estava molt nerviós perquè me n’anava d’excursió. S’obrí la porta de l’habitació, era la mama! Venia a despertar-me però jo ja estava despert. Em vaig vestir com un llamp, vaig amanir la motxilla, em vaig engolir el desdejuni i me’n vaig anar corrent a l’escola. Allí m’esperaven els meus companys i les mestres i vam eixir cap a la Mariola. Com molt bé diu la cançó: “…Tot a floretes”, va anar trobant tota mena de vegetació: lleterola, margarides, piteres, geranis silvestres, figues de pala, petorreta, romer… Vam travessar el poble i vam eixir per “la Costa”. A l’anar pujant vam poder veure els barris del poble des de dalt: la Vila, el Raval, Fraga, els polígons industrials, el cementiri…Vam vorer també el recorregut de la via del tren i la vam creuar amb molta precaució. En un trés i no rés estavem en Sant Cristòfol. Allí ens va donar la benvinguda  un esquirol, qué emoció! Vam buscar les marques que ens senyalaven el bon camí per a la nostra ruta i les vam seguir fins al Racó de la Mala Cabra i la Penya Banyada. Vam pujar un poc més per veure les serralades del Benicadell, l’Aitana, el Montcabrer…els pobles de Beniarrés, Gaianes, l’Alqueria, Muro…i també el pantà de Beniarrés que tenia molta aigua. Vam tornar a Sant Cristòfol on vam jugar una bona estona i, després de dinar, vam tornar al cole per la Penyeta Blanca. Un dia fantàstic!

EL POBLE 1

Carrer Brisanda

Nom de procedència popular que potser corresponga a la Comtesa Na Brisanda, casada en el seté Comte de Cocentaina o a un Conseller, Josep Brisanda.
Localizat al barri del Raval, darrere del Palau, aprop del mercat.  En aquest carrer hi havia un celler, el de Blai Figuerola, el Moronda, on venien vi. També hi havia una academia, la de donya Rosalia Vicent, que donava classes nocturnes després de la guerra civil.

 

Carrer Santísima Trinitat

És conegut perquè a aquest carrer és ben viva la Festa dels Nanos, que se celebra a mitjan quaresma.  Antigament es celebrava també una altra festa en la qual pujaven a galop cavalls costera amunt,  ja que és un carrer molt costerut. Hi havia un forn i una taberna.
Popularment s’ha anomenat “carrer dels gitanos”.  Però el nom de la Santíssima Trinitat és degut al misteri fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és a l’hora Pare, Fill i Espèrit Sant.

 

Carrer Ben Al-Sahagi

Va ser un destacat militar àrab nascut a Cocentaina el segle XI que va morir guerrejant al Castell de Cocentaina el 1114. Hi ha una marxa cristiana amb este nom, dedicada a Natxo Ferrándiz, cosí del pare del nostre Lucas.

 

 

Plaça Venerable Escuder

És la plaça del Mercat. Des de l’època medieval es reunien musulmans i cristians, gent del Raval i de la Vila. Al segle XV era una plaça porticada. Era el pas obligat del camí de Xàtiva a Alacant.

 

Carrer de Ben Khanis

Mohamed Ismail Ben Khanis va neixer a Cocentaina al segle XII. Va ser catedràtic de Humanitats a Xàtiva i València. Este carrera està damunt  d’un tram de l’antic barranc del sord, que es va tapar a mitad del segle XX. Quan passava aigua les dones baixaven a escurar al llit del barranc.

 

La Costa

El nom ve, segons el pare Arques al segle XVIII, de “arrabal de la cuesta” . És una zona situada a la falda de la serra del Castell des d’on es poden veure totes les teulades de la part antiga de Cocentaina. És una zona molt rica amb jaciments arqueològics i vegetació variada. 

 

Plaça Sant Miquel

Allí es troba el campanar de l’esglesia del Raval, el Salvador, construida sobre una antiga mesquita àrab. Un poc més avall està la Plaça del Salvador, amb el Porxet del Raval on antigament hi havia una porta que tancava el recinte del Raval.

Carrer del l’Almàssera de la Senyoria

On es troba la casa de la Senyoria, qué és el cor del Raval i és on el comte cobrava el cens, primer als moriscos i després als repobladors del Raval. A la façana de la casa encara és l’escut d’armes dels comtes de Corella, com a testimoni. La casa de la Senyoria tenia moltes dependències, una d’elles era l’almàssera del comte, on tots estaven obligats a moldre les olives per fer l’oli. I havien de pagar per açò, a més de deixar-se els pinyols.

Carrer dels Sants Metges

Sant Cosme i Sant Damià. La festa era tradicionalment el 27 de setembre I, la vigilia, durant l’època de la postguerra, feien una gran foguera en la qual els infants i jovens torraven espigues de dacsa que agafaven dels bancals que hi havia al Camet que eren del Teular.

Portalet de Sant Jaume

Era una porta secundària, i al segle XV es deia Portal Nou. També s’ha anomenat popularment Costereta del Bescuit.

 

Carrer l’Almàssera de Penella

Al marge que fa el desnivell es pot veure, entre algunes pedres de massoneria, una gran redona que s’utilitzaria per a moldre les olives i que, de segur, era de l’almàssera que hi va haver en este carrer.