Veles
e vents
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponents contra d'ells veig
armar;
Xaloc, Llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn
fent humils precs al vent Tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon
retorn.
Bullirà el mar com la cassola en
forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugits al mar, on són nodrits e fets,
pel gran remei en terra eixiran.
Los peregrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los
secrets
que al confés descoberts no seran.
En lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha
lligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè Amor per mort és anul·lats;
mas io no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Io so gelós de vostre escàs voler,
que, io morint, no meta mi en oblit;
sol est pensar me tol del món delit,
car nos vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e, io forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal sera vós no veer.
Oh Déu!, per què terme no hi ha en
amor,
car prop d'aquell io em trobara tot
sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l'avenidor.
Io són aquell pus extrem amador,
aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puis io són viu, mon cor no mostra
dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor io só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no em
porta,
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Io desig ço que em porà ser gran
cost,
I aquest esper de molts mals
m'aconhorta;
a mi no plau ma vida ser ser estorta
d'un cas molt fer, qual pret Déu sia
tost.
Lladoncs les gents no els clrà donar
fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte es mostrerà
e los meus dits ab los fets provaré.
Tornada
Amor, de vós io en sent més que no
en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de cus vos acompararé.
Ausiàs
March 1400-1459
No hay comentarios:
Publicar un comentario