EL POBLE 1

Carrer Brisanda

Nom de procedència popular que potser corresponga a la Comtesa Na Brisanda, casada en el seté Comte de Cocentaina o a un Conseller, Josep Brisanda.
Localizat al barri del Raval, darrere del Palau, aprop del mercat.  En aquest carrer hi havia un celler, el de Blai Figuerola, el Moronda, on venien vi. També hi havia una academia, la de donya Rosalia Vicent, que donava classes nocturnes després de la guerra civil.

 

Carrer Santísima Trinitat

És conegut perquè a aquest carrer és ben viva la Festa dels Nanos, que se celebra a mitjan quaresma.  Antigament es celebrava també una altra festa en la qual pujaven a galop cavalls costera amunt,  ja que és un carrer molt costerut. Hi havia un forn i una taberna.
Popularment s’ha anomenat “carrer dels gitanos”.  Però el nom de la Santíssima Trinitat és degut al misteri fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és a l’hora Pare, Fill i Espèrit Sant.

 

Carrer Ben Al-Sahagi

Va ser un destacat militar àrab nascut a Cocentaina el segle XI que va morir guerrejant al Castell de Cocentaina el 1114. Hi ha una marxa cristiana amb este nom, dedicada a Natxo Ferrándiz, cosí del pare del nostre Lucas.

 

 

Plaça Venerable Escuder

És la plaça del Mercat. Des de l’època medieval es reunien musulmans i cristians, gent del Raval i de la Vila. Al segle XV era una plaça porticada. Era el pas obligat del camí de Xàtiva a Alacant.

 

Carrer de Ben Khanis

Mohamed Ismail Ben Khanis va neixer a Cocentaina al segle XII. Va ser catedràtic de Humanitats a Xàtiva i València. Este carrera està damunt  d’un tram de l’antic barranc del sord, que es va tapar a mitad del segle XX. Quan passava aigua les dones baixaven a escurar al llit del barranc.

 

La Costa

El nom ve, segons el pare Arques al segle XVIII, de “arrabal de la cuesta” . És una zona situada a la falda de la serra del Castell des d’on es poden veure totes les teulades de la part antiga de Cocentaina. És una zona molt rica amb jaciments arqueològics i vegetació variada. 

 

Plaça Sant Miquel

Allí es troba el campanar de l’esglesia del Raval, el Salvador, construida sobre una antiga mesquita àrab. Un poc més avall està la Plaça del Salvador, amb el Porxet del Raval on antigament hi havia una porta que tancava el recinte del Raval.

Carrer del l’Almàssera de la Senyoria

On es troba la casa de la Senyoria, qué és el cor del Raval i és on el comte cobrava el cens, primer als moriscos i després als repobladors del Raval. A la façana de la casa encara és l’escut d’armes dels comtes de Corella, com a testimoni. La casa de la Senyoria tenia moltes dependències, una d’elles era l’almàssera del comte, on tots estaven obligats a moldre les olives per fer l’oli. I havien de pagar per açò, a més de deixar-se els pinyols.

Carrer dels Sants Metges

Sant Cosme i Sant Damià. La festa era tradicionalment el 27 de setembre I, la vigilia, durant l’època de la postguerra, feien una gran foguera en la qual els infants i jovens torraven espigues de dacsa que agafaven dels bancals que hi havia al Camet que eren del Teular.

Portalet de Sant Jaume

Era una porta secundària, i al segle XV es deia Portal Nou. També s’ha anomenat popularment Costereta del Bescuit.

 

Carrer l’Almàssera de Penella

Al marge que fa el desnivell es pot veure, entre algunes pedres de massoneria, una gran redona que s’utilitzaria per a moldre les olives i que, de segur, era de l’almàssera que hi va haver en este carrer.