Aquella nit quasi no vaig pegar ull, estava molt nerviós
perquè me n’anava d’excursió. S’obrí la porta de l’habitació, era la mama!
Venia a despertar-me però jo ja estava despert. Em vaig vestir com un llamp,
vaig amanir la motxilla, em vaig engolir el desdejuni i me’n vaig anar corrent
a l’escola. Allí m’esperaven els meus companys i les mestres i vam eixir cap a
la Mariola. Com molt bé diu la cançó: “…Tot a floretes”, va anar trobant tota
mena de vegetació: lleterola, margarides, piteres, geranis silvestres, figues
de pala, petorreta, romer… Vam travessar el poble i vam eixir per “la Costa”. A
l’anar pujant vam poder veure els barris del poble des de dalt: la Vila, el
Raval, Fraga, els polígons industrials, el cementiri…Vam vorer també el
recorregut de la via del tren i la vam creuar amb molta precaució. En un trés i
no rés estavem en Sant Cristòfol. Allí ens va donar la benvinguda un esquirol, qué emoció! Vam buscar les
marques que ens senyalaven el bon camí per a la nostra ruta i les vam seguir
fins al Racó de la Mala Cabra i la Penya Banyada. Vam pujar un poc més per
veure les serralades del Benicadell, l’Aitana, el Montcabrer…els pobles de
Beniarrés, Gaianes, l’Alqueria, Muro…i també el pantà de Beniarrés que tenia
molta aigua. Vam tornar a Sant Cristòfol on vam jugar una bona estona i,
després de dinar, vam tornar al cole per la Penyeta Blanca. Un dia fantàstic!
No hay comentarios:
Publicar un comentario